2013

Aquest any que ja acaba es despedeix ben diferent a com va començar. Va començar al costat de la persona que estimava, que més he estimat, amb qui m'imaginava el futur al seu costat, la primera persona a qui vaig veure aquest any que ara acaba va ser ell, la primera abraçada amb amor va ser d'ell. Va començar amb una pèrdua enorme a la família, l'avi ja no hi era, el pilar de la família. Tot semblava perfecte els primers mesos de l'any: estudis, amistat, feina i amor. El que tant havia costat trobar. I així com havia calgut molt temps trobar en qui confiar de debò, tot es va destruir en vint-i-quatre hores. Ja no quedava res en el seu lloc. Ja no hi havia res que fos igual... Així l'únic que quedava era tancar-se en mi mateixa i en el meu futur acadèmic i professional. I semblava que tot millorava fins que un altre cop tot es va destruir per tornar a semblar una idiota al seu voltant, però la vida continuava, havia de seguir fent les meves coses i confiar en qui es pogués confiar... Tot i així desil•lusions no en van faltar, tot i que, com es diu, "que me quiten lo bailao". Tornar a confiar en algú perquè et demostri que quan millor intentes fer les coses pitjor se't retornen. Però arriba un punt en el qual saps que si tu no t'aixeques ningú ho farà per tu, que si no t'esforces a aconseguir el que vols no ho aconseguiràs. Acabo l'any molt diferent a com el vaig iniciar: amb les coses més clares, amb més coses viscudes -algunes de les quals no esperava haver de viure-, amb més conciència de qui sóc i què vull, amb més autonomia i llibertat i sense donar explicacions. L'acabo -i començo el nou- envoltada d'amics i, així com l'any passat el vaig iniciar amb la parella i l'he perduda durant l'any, espero no haver de perdre els amics que són qui m'ajuda a seguir cada dia. Acabo aquest any amb pau a la meva vida. Espero que el nou any millori tot i, que persones a qui aprecio em demostrin realment l'apreci que pregonen senten per mi. No em faig cap propòsit ja que com se sap, tot pot canviar en un minut. Adéu dos mil tretze. Hola dos mil catorze. Hola nou de novembre.

Transitant per la vida

Fa temps que no sé què escriure. La meva vida no és prou interessant. M'aixeco, em vesteixo, agafo el bus, treballo durant 5h, torno a casa, no faig res i a dormir d'hora. I així cada dia des de fa setmanes. I que bàsicament només transito per la vida gairebé 6 mesos. Em sento buida. Sola. Abandonada. Menyspreada. Deprimida, per què amagar-ho? Ja no m'importa res. Faig coses per la rutina. Faig coses que mai havia fet per no pensar en cap moment. Però ja no sóc la mateixa, aquell llunyà 10 de març tot va canviar per mi, alguna cosa dins meu es va trencar i ja no es pot arreglar. La confiança, l'amor, l'amistat, la diversió, la comprensió, la vida. Sí, una gran part de mi s'ha quedat en aquell dia. No m'importa ja el que la gent pugui dir de mi, del meu aspecte, del que faig, del meu cos. M'és igual estar al límit de l'anorèxia perquè ja no sento res. M'enfada més el fet que la gent del meu voltant es passi el dia dient-me que mengi o s'enfadi amb mi perquè m'aprimo. És el meu cos. És la meva vida. I a la vida en el fons sempre estem sols. Ni surt l'arc de Sant Martí després de la tempesta ni el que fas se't torna. Per aconseguir el que vols en aquesta vida has de ser la persona més cabrona que puguis ser i no importar-te a qui trepitges. No vull trobar algú. Em repugna el sol fet d'imaginar-m'ho. Només vull estar jo sense importar ja a qui pugui perdre. Que puc ser molt autodestructiva ho sé des de fa molts anys. Que sóc pessimista? Sí, oi tant. Però crec que ha quedat demostrat que tinc dret a ser-ho. M'està començant a agradar convertir-me en una persona antisocial i marginal: Així no m'enduc decepcions i no he d'esperar res de ningú. No entens que el fet de no parlar-me no m'ajuda. Que el fet de fer-me promeses per trencar-les no ajuda. Que el fet d'evitar-me no ajuda. Que el fet de deixar temps no ajudarà a que el problema desaparegui. No puc estimar a ningú més que a tu; tot i aquests mesos segueixes sent per desgràcia la persona en qui més confio; però m'has destrossat, m'has anul•lat com a persona, no podré tornar a confiar en ningú ni a creure les promeses, que un "t'estimo" sigui veritat... Només espero que un dia no molt llunyà siguis capaç d'adonar-te que ningú et recolzarà tan incondicionalment com ho he fet, que ningú et defensarà com jo ho he fet, que ningú t'animarà com ho he fet jo i ho segueixo fent... Que algú t'estimarà com ho he fet no en tinc cap dubte, però que puguin mantenir viu aquest sentiment si viuen el que jo he viscut ho dubto seriosament. Però ja no busco res perquè no espero res, per primer cop he perdut totalment l'esperança de dies millors, que si ets bona persona et pasaran coses bones, he perdut l'esperança que et preocupis per mi i m'estimis de la manera que sigui, només vull seguir transitant per la vida sense que res m'importi de veritat.

tres coses

El temps passa i et dóna molts moments per pensar. Pensava que amb el temps els meus sentiments es farien menors fins el punt que podria viure feliç tal i com estan les coses; però m'equivocava. Em desperto cada nit i allargo els braços buscant-te estirat davant meu, respirant reposadament submergit en els teus somnis i no puc evitar recordar el somriure que aflorava als meus llavis i les ganes de despertar-te que tenia, però no hi ets. No hi ha ningú a l'altra banda, només aire. I no hi ets tot i que em vas prometre ser-hi, per culpa meva; he tingut moltes hores aquests últims mesos per entendre els meus errors i he après d'ells, he canviat i diria que per millor, però el que no puc canviar és que t'estimo. Pensava que amb els dies i havent deixat tan clar com estaven les coses se'm faria més fàcil tot, però res ha canviat sobre això. Et segueixo buscant, segueixes apareixent als meus somnis, segueixo esperant cada paraula i sobretot anhelo cada somriure i mirada que em dediques. Però no sóc la mateixa, i no sé com ni quan demostrar-t'ho. T'ho vaig dir molts cops que tenia por, por que et cansessis de mi, por que t'allunyessis de mi, por que t'oblidessis de mi; m'has assegurat molts cops que no et podràs oblidar de mi, però veig com passen més i més dies i tot segueix igual. Vull fer-te riure quan estiguis trist encara que jo estigui pitjor que tu, vull ser l'últim pensament del teu cap al dormir i el primer al despertar-te, vull ajudar-te a aconseguir tot el que et proposis, vull demostrar-te que confio en tu per sobre de qualsevol altre i, vull tot això perquè ho vull avui i ho voldré cada dia. Com faig perquè tot sigui diferent? Tothom diu que no és normal seguir així, que hauria d'intentar buscar algú... Però què ha de saber la gent? Qui puc trobar millor que tu? Perquè m'encanta quan ens entenem sense paraules, com sabem què li agrada a l'altre, m'encanta la teva falta de memòria i haver de recordar-te coses, m'encanta cada part que implica la teva persona. Però ja res és igual, perquè tots dos son diferents. No vull que semblo desesperat perquè no és així: si he de seguir vivint tal i com estan les coses ara ho puc fer, sóc feliç tal com són les coses, no igual de feliç que fa tres mesos però ho sóc. Si em donessin el poder de tornar enrere, voldria anar 5 mesos enrere i canviar el que he après, no deixar que visquessis l'infern que vas viure durant aquells dies i sobretot no veure't plorar com ho vas fer, només vull ser causant de llàgrimes d'alegria. Però diuen que la bogeria és l'estat en el qual la felicitat deixa de ser una prohibició. Perquè no tindria res si no et tinc a tu. Només vull tres coses: Veure't. Abraçar-te. Besar-te.

no me rendiré

Todo puede cambiar en unas horas. Todo parece estar perfectamente y al instante siguiente todo está patas arriba y sin poder reconocerlo. Todo eso que creías seguro ya no existe. Cuando con unas simples palabras pueden paralizarte el mundo. Sentir que ya no quieres seguir viviendo. Que nadie notará tu ausencia. Que el mundo seguirá perfectamente sin tí. No notas ni tu corazón latir. No te importan las lágrimas secas que se acumulan alrededor de tus ojos. No importa nada. Porque tú no importas nada. A nadie. No le importas a quien quieres importarle. Por quien te levantas cada mañana con una sonrisa, por quien deseas que lleguen ciertos días de la semana para verle. Y es que con unas simples palabras puede construirse un mundo pero con otras aun más rápidas de mencionar se destruye todo en un segundo. Y es que no entiendo qué ha pasado. No entiendo qué he hecho mal. Qué pasa conmigo para que nadie me dure. No puedo comprender como la persona más perfecta que conozco no es capaz de entenderlo y de negarlo. Que quien todo me ha dado dice que no ha hecho suficiente. ¡Cómo si TODO no fuera suficiente! Todo se desmorona ante mis ojos. Nada es como hace veinticuatro horas. Pero igual que no entiende qué ha ido mal, doy por seguro que lucharé. Que no me quedaré sentada viendo como se va de mi lado. Cómo sin hacer nada le voy perdiendo. Lucharé con todo. Pondré todo de mi parte para que vuelva a ser esa persona que quiere consigo. Volveré a ser la de hace un año si hace falta. No perderé la esperanza hasta que todo haya terminado. Porque sé que no ha terminado. Lo sé. Sé que no será para nada fácil. Que tengo un largo camino por delante. Pero no quiero darme por vencida. Tú me enseñaste a levantarme cuando me caía. Tú me enseñaste a creer en mí. Así que creo en mí cuando digo que te voy a recuperar.

somiant

La por sempre estarà disposada a fer-nos veure les coses pitjor del que són. L'amor, pel contrari, ens fa veure les coses millor del que són. Cada acció té la seva reacció, però mai és massa tard per intentar corregir alguna cosa si allò ens importa de veritat. Quan estimes a algú i aquest algú t'estima, sents com la calidesa i la tendresa envaeixen la teva ànima. Deixa'm explicar-te una cosa, sobre un noi i una noia. Eren diferents de com són ara, eren diferents l'un amb l'altre; però, a la vegada que eren diferents també eren semblants. Connectaven en la manera de pensar, connectaven amb interessos, connectaven amb l'atracció que sentien un per l'altre. Deixa'm que em presenti, era una noia que tenia por de somriure, una noia que tenia por de ser feliç, una noia a qui havien donat masses falses esperances; però tu, tu, vas canviar la imatge a una noia que sempre somriu, a una noia que és feliç perquè sí, una noia que torna a creure en la felicitat. El món diferent, tot més ampli i vivint alegrement, sense cadenes ni obstacles. Què passa si ha passat bastant de temps i cada carícia la noto com si fos la primera vegada que la teva mà toca la meva pell? Segueixo tenint aquelles papallones a l'estomac quan penso en tu, segueixo somrient com una ximpleta amb cada missatge teu. Eres un noi que buscava una noia, no sé si sóc la persona amb la que somiares, però sóc la que intenta fer realitat tots els teus somnis. Deixa'm demostrar-t'ho: sóc la noia que et vol fer somriure a totes hores, sóc la noia que et vol mirar mentre dorms, sóc la noia que vol ajudar-te a aconseguir tot allò que et proposis, sóc la noia que vol que siguis feliç. Ho sento si a vegades em passo, només intento que siguis feliç. I és que m'agrada tant tot el que fas! Ets l'aire quan no puc respirar, ets el meu suport quan em caic, ets el meu somriure quan tinc ganes de plorar, ets la meva font de calor quan tinc fred, ets el meu motor. Tinc tanta sort de poder dir que ets per mi! Por, ja no tindré por. Un sempre és molt de temps, però no m'importaria que es complís si el pogués passar al teu costat. Digues que cada dia em podré despertar i que siguis el primer que vegi, que vegi el teu somriure mandrós al veure'm, no m'importaria gens. Vas agafar aquest cor destrossat i no només el vas reunir, el vas fer fort i amb cada instant al teu costat agafa més i més aire net. Por, no tindré por de demostrar que vull ser per tu, que puc ser bona per tu, que ningú em consideri una font de distracció. Por, no tindré por d'expressar-te el que sento, de dir-te el que vull, d'ensenyar-te el que m'agrada. No m'amagaré per temor al que puguis pensar de mi. La confiança és una cosa molt gran que només se'ls ha de donar a uns pocs i tu, ets qui més en té. Por, no tindré por si em deixes complir els teus somnis. Sé que et costa expressar el que sents, sé que ets tímid amb els sentiments però també sé que amb el temps has après a confiar en mi. Por, no tindré por si em deixes estar amb tu. Gràcies. 9 :).