tres coses

El temps passa i et dóna molts moments per pensar. Pensava que amb el temps els meus sentiments es farien menors fins el punt que podria viure feliç tal i com estan les coses; però m'equivocava. Em desperto cada nit i allargo els braços buscant-te estirat davant meu, respirant reposadament submergit en els teus somnis i no puc evitar recordar el somriure que aflorava als meus llavis i les ganes de despertar-te que tenia, però no hi ets. No hi ha ningú a l'altra banda, només aire. I no hi ets tot i que em vas prometre ser-hi, per culpa meva; he tingut moltes hores aquests últims mesos per entendre els meus errors i he après d'ells, he canviat i diria que per millor, però el que no puc canviar és que t'estimo. Pensava que amb els dies i havent deixat tan clar com estaven les coses se'm faria més fàcil tot, però res ha canviat sobre això. Et segueixo buscant, segueixes apareixent als meus somnis, segueixo esperant cada paraula i sobretot anhelo cada somriure i mirada que em dediques. Però no sóc la mateixa, i no sé com ni quan demostrar-t'ho. T'ho vaig dir molts cops que tenia por, por que et cansessis de mi, por que t'allunyessis de mi, por que t'oblidessis de mi; m'has assegurat molts cops que no et podràs oblidar de mi, però veig com passen més i més dies i tot segueix igual. Vull fer-te riure quan estiguis trist encara que jo estigui pitjor que tu, vull ser l'últim pensament del teu cap al dormir i el primer al despertar-te, vull ajudar-te a aconseguir tot el que et proposis, vull demostrar-te que confio en tu per sobre de qualsevol altre i, vull tot això perquè ho vull avui i ho voldré cada dia. Com faig perquè tot sigui diferent? Tothom diu que no és normal seguir així, que hauria d'intentar buscar algú... Però què ha de saber la gent? Qui puc trobar millor que tu? Perquè m'encanta quan ens entenem sense paraules, com sabem què li agrada a l'altre, m'encanta la teva falta de memòria i haver de recordar-te coses, m'encanta cada part que implica la teva persona. Però ja res és igual, perquè tots dos son diferents. No vull que semblo desesperat perquè no és així: si he de seguir vivint tal i com estan les coses ara ho puc fer, sóc feliç tal com són les coses, no igual de feliç que fa tres mesos però ho sóc. Si em donessin el poder de tornar enrere, voldria anar 5 mesos enrere i canviar el que he après, no deixar que visquessis l'infern que vas viure durant aquells dies i sobretot no veure't plorar com ho vas fer, només vull ser causant de llàgrimes d'alegria. Però diuen que la bogeria és l'estat en el qual la felicitat deixa de ser una prohibició. Perquè no tindria res si no et tinc a tu. Només vull tres coses: Veure't. Abraçar-te. Besar-te.