un nou començament

Diuen que quan una finestra es tanca s'obre un gran finestral. ¡Com si fos tan fàcil poder veure aquest gran finestral i no un mur de ciment! El temps és el millor amic per a poder continuar amb tot, però s'ha de pensar que quan un fet surt malament no és una derrota, l'única derrota es produeix quan et rendeixes.

Si ets capaç de seguir intentant allò que t'ha anat malament mai seràs derrotat, potser perdràs sí, però no seràs derrotat perquè hauràs lluitat pels teus ideals. L'esperança és l'últim que es perd. Fàcil de dir-ho.

Potser és temps de canviar i deixar tot enrere, potser només penso en temps millors, potser és moment d'enfrontar-me amb tot el que ha passat. Però, per on es comença? Es pot començar deixant espai, es pot començar per deixar de parlar o tornar a parlar, però realment la forma de començar és tornar a fer aquelles coses que solies fer. Ahir vaig tornar a anar al lloc on tants moments he passat, el lloc on em refugiava quan necessitava pensar, el lloc que vaig compartir per única vegada amb la persona que en aquell moment era més important per mi, el lloc que ahir va tornar a ser testimoni de les meves llàgrimes.

Un nou començament és el que demano...

amargos recuerdos

Anoche soñé que me pedías perdón por haber abandonado tan deprisa y todas esas palabras que siempre he querido escuchar y cuando mejor estaba el sueño con tus labios en los míos me desperté.

¡Qué amargo sueño! ¡Qué dulce pesadilla!

Dicen que los sueños son el reflejo de lo que realmente anhelamos y que soñamos con esas personas que han estado en nuestra mente antes de dormirnos. ¡Qué gran injusticia! Porque yo no quiero seguir pensando en tí y menos soñar contigo, quiero sacarte mi mente, de mi cuerpo y de mi alma. 

Supuse que el tiempo lograría sanar las heridas, pero ya no sé qué hacer para que sanen. No sé qué tan grandes o profundas son, si realmente algún día podré volver a recordar esos momentos sin que las lágrimas asomen a mis ojos.

¿Alguna vez has sentido un dolor tan grande que notabas que te desgarrabas por dentro? ¿Alguna vez has llorado tanto que incluso tú has terminado sin saber por qué empezó el llanto? ¿ Alguna vez has querido tanto a alguien que dejarías todo por ese alguien? ¿Alguna vez has sonreído como una estúpida al ver a esa persona? ¿Alguna vez has llorado mientras te daban un beso? ¿Alguna vez has llorado mientras te abrazaban? ¿Alguna vez has tenido que hacer fuerte el corazón y preguntar algo de lo que no querías conocer la respuesta? ¿Algunas vez has perdido a alguien de forma repentina?

Yo puedo responder que sí a todas esas preguntas pero no me siento orgullosa de ello.