El sol es decidí a sortir després de dies d'absència. Les diminutes gotes que restaven sobre l'herba fresca resplendiren amb una brillantor enlluernadora. Decidí passejar a l'alba del primer dia d'estiu per poder ordenar les seves idees respecte el món. Tot havia canviat en un parell de dies. Se sentia destrossada, sense ganes de res exceptuant desaparèixer del món; no volia causar mirades de pena al seu voltat però era com se sentia. Ara tot havia canviat: veia la vida amb una altra perspectiva, el sol podia tornar a brillar i no deixar de fer-ho durant bastant temps. Quina era la raó per aquest canvi sobtat de perspectiva? Algú totalment nou i inesperat passà a ser la seva inspiració per adonar-se que tot podia anar a millor. El seu somriure, el seu tacte i les seves paraules li transmetien un flux d'emocions redescobertes que li feien anhel·lar no separar-se'n mai.- Per què has sortit a passejar a aquesta hora? No veus que fa fred?
Es voltejà i descobrí aquell somriure encisador mirant-la.
- Necessitava pensar i reflexionar sobre algunes coses. T'has adonat que tothom vol una vida plàcida sense problemes? Però és que en qualsevol faceta de la vida, la perfecció no s'aconsegueix per l'absència de problemes, sinó per saber evitar-los o superar-los. Els èxits de llarg recorregut només s'aconsegueixen quan un es grava al cervell la possibilitat permanent d'aparició de problemes.
Entraren a la casa quan el sol es decidí a alçar-se per sobre les muntanyes. Ja tot era diferent i res tornaria a ser com fins aleshores. Res d'ocultar-se, res d'inseguretats, res d'obviar els sentiments però sobretot i el més important res de seguir pensant en els errors del passat. Hi havia algú nou al seu costat que no feia com si l'entengués sinó que l'entenia de debò. Una nova inspiració per a afrontar les adversitats de la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada